El viatge de quart en imatges

Taller sobre la cèl.lula

De tot el Cosmocaixa, el que més em va impressionar va ser la selva amazónica 

El passat dimecres, 15 de novembre els segons van fer la sortida tutorial. Es tracta d’una passejada per la llera del Besòs fins a tocar mar. És una activitat de descoberta de l’entorn i dels/ de les  companys/es i professorat fora de les aules.

[Show slideshow]

Els alumnes de 3r. d’ESO  vàrem anar d’excursió lúdica al turó del Tagamanent, situat en la comarca del Vallès Oriental i amb una altura de 1.056 metres.

Ens ho vàrem passar molt bé, ja que l’ excursió va ser programada per poder conèixer-nos tots millor i fomentar les relacions entre companys i professorat.

Vam pujar el turó i  vam parlar amb companyes  i professorat en un altre àmbit que no era la monotonia de les aules

Crec que va ser una molt bona sortida, la recomano fer molts més anys, ja que és una gran experiència per viure.

Evelyn Cruz

3r A

LA SORTIDA SEGONS LA SOUAD

El dilluns, 16 d’Octubre els alumnes de  3r d’ESO de l’institut Pablo R. Picasso vam anar d’excursió de caminata al Tagamanent.

Vam sortir del institut a les 8:15 i vam agafar el tren fins al Figaró. Vam caminar des de l’estació fins a la font i el revolt de la casa de colònies, aproximadament uns 20-25 minuts.

El professors van decidir fer una parada de 30 minuts per esmorzar. Un cop vam agafar noves energies, vam decidir tornar a fer el camí.

Al principi va resultar fàcil, però a mesura que hi  anàvem pujant resultava més difícil del que havíem pensat.

Els minuts i les hores que vam estar pujant,els vam passar xerrant, rient, i coneixent més als nostres nous professors i companys/es.

A la fi vam fer el cim del Tagamanent. Segons els professors vam pujar fins als 1.056 metres.

La veritat és que  va valer la pena fer tot aquest esforç perquè, hi havien unes vistes increïblement fantàstiques o millor dit, indescriptibles

Aquí hi deixo algunes fotos

Souad Tahiri

3r B

Així  ho veu el Taha

Era un dia molt assolellat i havíem d’anar d’excursió a la muntanya del Tagamanent. Al principi es veia la muntanya, i només en veure-la et queies a terra . Per cert, vam trigar  molt de temps per arribar al peu de la muntanya; jo ja m’havia cansat abans d’arribar . L’ Ismail anava a pas ràpid, i fins i tot se li queia una gota de suor; home clar amb la calor que feia.

Al mig de la muntanya, ja tots es dispersaven per tots els llocs, fins i tot hi havia gent que encara estava abaix del tot mentre que altres ja estaven arribant al cim. Finalment vam arribar a les magnifiques vistes que es podien veure amb molt de gust. El més estrany és que hi havia molta gent agafada de les mans, no em podia creure que aquesta muntanya creava  l’amor a les persones . Tot anava bé fins que un noi estava tirant pedres als nostres companys, fins que una va resultar que li va donar al meu mòbil. D’una excursió emocionant i divertida va passar a ser horrible per culpa d’un noi graciós.

Quan anàvem a anar-nos el Ronald Sánchez s’ha tret les sabates  i els mitjons i anava caminant descalç. Jo em moro amb aquell noi, tan estrany i just en aquesta excursió. Deia que estava acostumat a fer-ho a Cuba.  Vam agafar el tren per tornar mentre el meu cor m’anava a mil per hora, perquè no podia deixar de pensar en el meu mòbil amb pantalla escardada i la cara del meu pare.

Vaig fer dues entrevistes i us les deixo aquí,

A HARON BOUTRIKA de 3r A

-Hola Haron, t’ha agradat l’excursió?

-Si, m’ha agradat molt.

-T’has cansat en algun moment?

-No, per a mi és fàcil pujar la muntanya, però em molesta que el meu amic Jose no porti el meu ritme.

-Què es el que mes t’ha agradat?

-M’han agradat les vistes espectaculars en el que es veia tota la comarca de Barcelona.

-T’ha passat alguna cosa en especial?

-Quasi em caic, però no.

-D’acord, moltes gràcies.

A FEDERICA de 3r A:

-Hola. Federica. T’ha agradat l’excursió?

-No tant però es pot dir que sí.

-T’has cansat en algun moment?

– Ui! Moltíssim , no em podia ni moure .

-Què és el que més t’ha agradat?

-Està clar, les vistes estupendes.

-T’ha passat alguna cosa en especial?

-M’he caigut unes dues vegades, preferia estar a casa.

-Molt bé, gràcies. 

Taha El Anani de 3r B 

[Show slideshow]

Allà ens van explicar la història d’ aquell lloc. Fa anys era una fàbrica tèxtil dividida en departaments, cadascun amb una funció determinada. Aquest lloc va ser construït per un arquitecte anomenat Puig i Cadafalch. Uns anys després, aquesta fàbrica va ser tancada, però no se sap perquè. Més tard aquesta va estar en mans de la guàrdia civil, allà s’ hi  establien ells i les seus cavalls.

Anys més tard, la fàbrica va estar en molt males condicions així que la van reconstruir, les obres van estar a càrrec del prestigiós arquitecte japonès Arata Isozaki   i la seva dona. Van tenir  unes idees que donaven la benvinguda a tothom.

A mi m’ha agradat aquesta excursió pel simple fet que estàvem  tots junts aprenent d’una manera divertida. El que més em va cridar l’atenció van ser els quadres de Giorgio di Chirico, un pintor que va tenir moltes etapes a la seva vida i algunes d’aquestes les pintava. El més peculiar era que ell, mentre  els seus companys pintaven de forma moderna,  ell pintava com no feien antigament molt realistes, sempre amb el fons verd.

Recomano aquest lloc a tothom que li agradi l’art i la història, també els que estiguin interessats o els agradi l’arquitectura ja que s’hi veuen idees molt interessants i  peculiars.

Amal El Aoumri

3r B

Les tres classes vam sortir del institut i ens vam dividir en dos grups. L’ “A” i el “ C “ anaven junts mentre que el “ B ” anava per separat. Vam agafar tots el metro fins arribar allà, vam deixar les motxilles en unes taquilles.

Ens vam dividir en dos grups com els del principi. Uns, van anar a veure les obres de l’exposició de les obres de Giorgio di Chirico, tant quadres com escultures,  i els altres a veure l’edifici, tant la seva historia con la seva arquitectura actual.  A mi em va tocar en el  grup de veure l’interior de l’edifici.

Primer, la noia que ens guiava i ens explicava qui era. Es tractava de “Giorgio  de Chirico” els seus pares eren  d’ Itàlia mentre que ell va néixer a Grècia. Quan van passar uns quants anys ell va anar a la terra dels seus pares, a Itàlia.

La guia ens explicava que pintava un estil  que es diu: pintura metafísica.  Pintava maniquins, mobles d’ interior, o coses de exterior a l’interior d’una habitació. Aquest es un exemple de la seva pintura:

Quan vam acabar la visita de dins l’edifici anàrem a esmorzar.

Una vegada acabats, vam fer la inversa amb els grups. Ens guiava una noia. Ens va explicar que abans aquest edifici era una fabrica tèxtil, fundada per Casimir Casaramona. Havien construït per baix de la fàbrica per conservar una mica l’essència de la fàbrica. En Casimir li agradava bastant el món de la època medieval. A la part de dalt ens van explicar que hi havien dues torres, una de elles era un dipòsit d’aigua i que en cas d’incendi, el podien fer servir. 

Una vegada acabada l’ explicació  ens vam tornar a casa en metro.

OPINIÓ PERSONAL: Penso que ha estat molt bé i molt interessant. He descobert un pintor i un escultor que desconeixia per complet.

Carla Carrasco

3r A

L’alumnat de tercer de l’ESO el passat dimecres, 11 d’octubre vam anar a veure el museu modernista de Caixa Fòrum, la Fundació Casaramona.

Va ser una visita a un museu molt interessant amb molts punts de vista, ens van explicar la trajectòria en la pintura modernista de Giorgio di Chirico. 
També ens van fer una ruta per tot el museu explicant-nos una mica les coses que van succeir abans de ser creat el museu i la història de l’edifici. Personalment penso que va ser una excursió molt interessant i ens va fer culturitzar-nos una mica més sobre el passat del nostre país.

Per finalitzar m’agradaria acabar recomanant anar a aquest museu i veure aquesta interessant exposició de l’artista italià

Ouafa el Founti

3r B