Els tercers al Tagamanent

by Jaumetix Obiol Artés in ESO, Sortides

 

Els alumnes de 3r. d’ESO  vàrem anar d’excursió lúdica al turó del Tagamanent, situat en la comarca del Vallès Oriental i amb una altura de 1.056 metres.

Ens ho vàrem passar molt bé, ja que l’ excursió va ser programada per poder conèixer-nos tots millor i fomentar les relacions entre companys i professorat.

Vam pujar el turó i  vam parlar amb companyes  i professorat en un altre àmbit que no era la monotonia de les aules

Crec que va ser una molt bona sortida, la recomano fer molts més anys, ja que és una gran experiència per viure.

Evelyn Cruz

3r A

LA SORTIDA SEGONS LA SOUAD

El dilluns, 16 d’Octubre els alumnes de  3r d’ESO de l’institut Pablo R. Picasso vam anar d’excursió de caminata al Tagamanent.

Vam sortir del institut a les 8:15 i vam agafar el tren fins al Figaró. Vam caminar des de l’estació fins a la font i el revolt de la casa de colònies, aproximadament uns 20-25 minuts.

El professors van decidir fer una parada de 30 minuts per esmorzar. Un cop vam agafar noves energies, vam decidir tornar a fer el camí.

Al principi va resultar fàcil, però a mesura que hi  anàvem pujant resultava més difícil del que havíem pensat.

Els minuts i les hores que vam estar pujant,els vam passar xerrant, rient, i coneixent més als nostres nous professors i companys/es.

A la fi vam fer el cim del Tagamanent. Segons els professors vam pujar fins als 1.056 metres.

La veritat és que  va valer la pena fer tot aquest esforç perquè, hi havien unes vistes increïblement fantàstiques o millor dit, indescriptibles

Aquí hi deixo algunes fotos

Souad Tahiri

3r B

 

 

 

 

 

 

Així  ho veu el Taha

Era un dia molt assolellat i havíem d’anar d’excursió a la muntanya del Tagamanent. Al principi es veia la muntanya, i només en veure-la et queies a terra . Per cert, vam trigar  molt de temps per arribar al peu de la muntanya; jo ja m’havia cansat abans d’arribar . L’ Ismail anava a pas ràpid, i fins i tot se li queia una gota de suor; home clar amb la calor que feia.

Al mig de la muntanya, ja tots es dispersaven per tots els llocs, fins i tot hi havia gent que encara estava abaix del tot mentre que altres ja estaven arribant al cim. Finalment vam arribar a les magnifiques vistes que es podien veure amb molt de gust. El més estrany és que hi havia molta gent agafada de les mans, no em podia creure que aquesta muntanya creava  l’amor a les persones . Tot anava bé fins que un noi estava tirant pedres als nostres companys, fins que una va resultar que li va donar al meu mòbil. D’una excursió emocionant i divertida va passar a ser horrible per culpa d’un noi graciós.

Quan anàvem a anar-nos el Ronald Sánchez s’ha tret les sabates  i els mitjons i anava caminant descalç. Jo em moro amb aquell noi, tan estrany i just en aquesta excursió. Deia que estava acostumat a fer-ho a Cuba.  Vam agafar el tren per tornar mentre el meu cor m’anava a mil per hora, perquè no podia deixar de pensar en el meu mòbil amb pantalla escardada i la cara del meu pare.

Vaig fer dues entrevistes i us les deixo aquí,

A HARON BOUTRIKA de 3r A

 

-Hola Haron, t’ha agradat l’excursió?

-Si, m’ha agradat molt.

-T’has cansat en algun moment?

-No, per a mi és fàcil pujar la muntanya, però em molesta que el meu amic Jose no porti el meu ritme.

-Què es el que mes t’ha agradat?

-M’han agradat les vistes espectaculars en el que es veia tota la comarca de Barcelona.

-T’ha passat alguna cosa en especial?

-Quasi em caic, però no.

-D’acord, moltes gràcies.

 

A FEDERICA de 3r A:

 

-Hola. Federica. T’ha agradat l’excursió?

-No tant però es pot dir que sí.

-T’has cansat en algun moment?

– Ui! Moltíssim , no em podia ni moure .

-Què és el que més t’ha agradat?

-Està clar, les vistes estupendes.

-T’ha passat alguna cosa en especial?

-M’he caigut unes dues vegades, preferia estar a casa.

-Molt bé, gràcies. 

 

Taha El Anani de 3r B 

Comments are closed.

Tornar a les noticies